Thursday, July 16, 2015

TISA : penúltima amenaça als nostres drets econòmics i socials

Unes setmanes després que el Parlament Europeu donés la seva aprobació sense canvis sustancials al procés de negociació del TTIP entre  la Comissió Europea i els Estats Units, tot i les protestes multitudinaries a multiples ciutats europees recuperem un article sobre la penultima amenaça als nostres drets econòmics i socials. El TISA com bé assenyala aquest article de Albert Sales (@albertsc79) i  Julia Martí (@en_construccio) aparegut a La Directa a finals de juny constitueix un perill no només per l´opacitat de la negociació sino també i especialment perque s´hi negocien diversos serveis i estructures (aigua, energia,comerç digital...) que afecten directament la nostra vida cotidiana; existeix la possibilitat que aquest tractat tingui una influencia profonda en les nostres vides sense que les respectives societats hagin estat mai consultades.  Hem afegit links, material gràfic e informació de context al final.
La liberalització gairebé total que s’està negociant donaria un fort impuls a la privatització de tots els serveis públics I.lustració extreta de Komitee «Stop TiSA»
El TTIP i el TISA: Cap a una privatització irreversible dels serveis públics Albert Sales (@albertsc79) Julia Martí (@en_construccio) membres del Col·lectiu RETS  22/06/2015 La Directa

Fa unes setmanes, filtracions publicades per Wikileaks revelaven detalls de l’Acord sobre Comerç de Serveis que s’està negociant de manera totalment opaca des del juliol de 2013. Aquí analitzem alguns d'ells i les seves conseqüències

El col·lapse de la Ronda de Doha (2001) va obligar els poders econòmics globals a obrir noves vies de per aprofundir en el procés de liberalització comercial internacional. Les negociacions emmarcades a l’Organització Mundial del Comerç (OMC) no avançaven a causa de la negativa d’algunes potències emergents i de països empobrits a acceptar un marc normatiu cada cop més injust i més desfavorable als seus interessos. Davant l’estancament de les negociacions multilaterals, els EUA i la UE van adoptar l’estratègia de negociar bilateralment amb els estats africans, asiàtics i llatinoamericans els anomenats Acords d’Associació (AdA) i els Economic Partnership Agreements (EPA) i, en paral·lel, van iniciar la creació d’una nova arquitectura jurídica per al sistema de comerç internacional a través de grans tractats com el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP per les seves sigles en anglès).
Fa unes setmanes, filtracions publicades per Wikileaks revelaven detalls de l’Acord sobre Comerç de Serveis (TISA per les seves sigles en anglès), que s’està negociant de manera totalment opaca des del juliol de 2013. Qui negocia el TISA són un grup de països que s’autoanomenen “els bons amics dels serveis” i que està compost per la UE en bloc, els EUA, Austràlia, Canadà, Xile, Colòmbia, Costa Rica, Hong Kong, Islàndia, Israel, Japó, Liechtenstein, Mèxic, Nova Zelanda, Noruega, Panamà, Pakistan, Paraguai, Perú, Corea del Sud, Suïssa, Taiwan i Turquia. El tractat té com a objectiu la liberalització internacional de la prestació de serveis en matèries tan diverses com el transport, la comunicació, el tractament de dades, l’assessorament legal, l’educació, la salut, el tractament de residus, el subministrament d’aigua, la distribució d’energia, el comerç digital o els serveis bancaris o les assegurances.

El TISA s’afegeix al TTIP com a peça clau en la nova arquitectura jurídica de la globalització neoliberal. Les empreses transnacionals europees i nord-americanes, en la seva recerca de nous àmbits d’actuació dels quals extreure riquesa, veuen en els serveis bàsics sucosos negocis en els quals mantenen un important avantatge comparatiu respecte a les companyies competidores de les potències emergents. La liberalització gairebé total que s’està negociant donaria un fort impuls a la privatització de tots els serveis públics i a l’aplicació de la clàusula del “tracte nacional”, que implica que els governs no puguin prioritzar empreses nacionals en les seves contractacions ni plantejar un tracte favorable sota cap circumstància. A més, com reconeix la Comissió Europea a la seva pàgina web, el tractat està dissenyat per “animar a la resta de membres de l'OMC a afegir-se al TISA. Es converteix doncs en una palanca per desencallar negociacions aturades durant llarg temps.

Un tractat com el TISA erosiona la democràcia i la sobirania dels pobles tant pels procediments de negociació com pels continguts. Les negociacions s’estan portant a terme amb una absoluta opacitat malgrat que limiten profundament la capacitat dels governs nacionals de decidir sobre polítiques econòmiques i socials.

Si atenem a l’històric dels tractats de lliure comerç en vigor arreu del món, hi ha sobrades raons per afirmar que constitueixen un mecanisme de salvaguarda dels interessos de les grans empreses transnacionals enfront del poder dels estats nacionals, ja que estableixen ferris mecanismes per garantir la rendibilitat de les inversions mentre que les clàusules socials o mediambientals no passen de ser meres declaracions d’intencions. Amb el TISA es pretén garantir al capital internacional que la privatització dels serveis públics serà irreversible i que les seves inversions en aquest terreny seran sobradament rendibles. Els documents filtrats per Wikileaks apunten que el TISA vol ser el marc normatiu per seguir buidant de capacitat de provisió de serveis per part de les administracions públiques en terrenys tan estratègics i importants per la vida quotidiana de la població com la salut, l’educació, l’aigua, l’energia, el tractament de residus o la neteja urbana.

Una perspectiva dels 50 Estats negociant el TISA UE en bloc, els EUA, Austràlia, Canadà, Xile, Colòmbia, Costa Rica, Hong Kong, Islàndia, Israel, Japó, Liechtenstein, Mèxic, Nova Zelanda, Noruega,Panamà, Pakistan, Paraguai, Perú, Corea del Sud, Suïssa, Taiwan i Turquia Extret de

Les clàusules més perilloses del TISA

El TISA suposarà la creació d’un sistema de solució de controvèrsies a través de tribunals privats. Les empreses que considerin que l’acció d’algun estat o poder públic les perjudiqui d’alguna manera podran interposar una denúncia davant d’aquests sistemes d’arbitratge (ISDS, Investor-State Dispute Settlement). Per contra, no existeix cap mecanisme supranacional per denunciar les vulneracions dels drets humans per part de les empreses transnacionals.

El TISA exigirà als poders públics que posin a disposició de les empreses transnacionals i dels lobbies tota la informació sobre els processos de privatització de serveis i sobre els concursos d’adjudicació de licitacions abans que aquests es posin en marxa. Sota el nom de “cooperació reguladora”, es pretén que s’estableixin mecanismes per recollir contribucions sobre la redacció dels concursos públics per part de les potencials empreses licitadores per tal de fer els processos més eficients i millorar la prestació del servei. En contrast, una de les clàusules filtrades per Wikileaks obligaria als negociadors a mantenir el text del TISA en secret fins cinc anys després de la seva signatura, deixant així l’acord fora de qualsevol debat públic i de l’abast de la ciutadania.

Finalment, també inclou una clàusula trinquet (Ratchet clause) que establiria la irretroactivitat de qualsevol mesura que es prengui per desregular, externalitzar o privatitzar un servei públic.

Un fre a les alternatives municipalistes

Ja fa més d’una dècada que en l’àmbit municipal existeixen iniciatives polítiques que proposen la remunicipalització de serveis bàsics estratègics pel bon funcionament de les ciutats. En les darreres eleccions municipals hem vist com arribaven al govern de Barcelona i d’altres ciutats clau de Catalunya candidatures que incorporen als seus programes la remunicipalització de l’abastiment d’aigua, avui en mans de grans empreses. Malgrat les dificultats que imposa el marc normatiu europeu i els contractes i concessions signats per empreses i ajuntaments durant les darreres dècades, aquesta reumunicipalització encara és possible.

Quan el TISA estigui ratificat i entri en vigor, la clàusula trinquet impedirà que els municipis puguin prendre decisions que modifiquin l’escenari de liberalització en el que es va produir la concessió a una empresa privada. Dit d’una altra manera, qualsevol intent de retornar la gestió de l’aigua a l’administració local toparà amb un contenciós entre empresa i municipi que s’acabarà resolent a favor de la primera amb total seguretat.
 Url Original https://directa.cat/ttip-tisa-cap-una-privatitzacio-irreversible-dels-serveis-publics


Més Informació

Al blog

A través d´@OnadaExpansiva